Beranui està documentat per primera vegada l'any 871. Des de la baixa edat mitjana formava part de la jurisdicció del priorat de Santa Maria d'Ovarra, que a la seva vegada depenia del monestir de Sant Victorià.

Actualment el poble es distribueix en dos nuclis ben diferenciats i separats pel riu Isàbena. Un bell pont s'encarrega d'unir-los des d'època medieval. 

Està format per dos arcs, de diferent factura i dimensions. El més gran és el que realment permet creuar la llera del riu. Aquest té un perfil lleugerament apuntat. Aquest arc ha estat reconstruït com a mínim un cop, doncs sembla ser que en 1830 va patir els efectes d'una important riuada.

A l'oest d'aquest hi ha un arc de mig punt de menors dimensions. Entre tos dos arcs, trobem una obertura rectangular coronada per un arc de mig punt, que permet descarregar pes a l'estructura.

El pont té forma de ela irregular. El costat curt d'aquesta ela també va patir els efectes d'una riuada en 1963 i va desaparèixer un arc, substituït en l'actualitat per una estructura moderna de ferro i fusta.